Em sembla que he estat silent massa temps.
Ignoro qui, i quanta gent, hi ha darrera del que jo bolco a aquest bloc. Fins ara, i emprant els meus jocs de paraules, més aviat podria dir-ne BLOCAR més que bolcar.
Però una fotesa ha mantingut aturat el bloc AIGUAR-LLL, creat per a suportar les meves sortides a pintar als carrers, amb una colla de jubilats que es reuneixen els dimecres amb la sana i gratificant intenció d'afirmar-se mútuament acolorint papers amb aquarel·la.
Gràcies a l'insuportable i monòtona rutina de la COLLA d'anar sempre als mateixos llocs per recollir gairebé sempre les mateixes escenes, per, després d'una estona al carrer, asseure's davant d'unes patates fregides i unes cerveses, per a tirar-se floretes mútuament. No s'admet cap crítica ni que sigui amb voluntat constructiva ni cap opinió contraria a la d'un parell, que van de gurus, temerosos de quedar-se sense arguments en cas d'haver d'argumentar allò que és indefensable. No és vol aprendre allò que no se sap. A mi m'ha servit per confirmar, una vegada més, que, si  vols descobrir noves perspectives has d'anar pel món lleuger d'equipatge. Els ramats d'ovelles son difícils de menar i més si prefereixen abans tenir dos gossos d'atura que la companyia de bons pastors... que n'hi ha. Però muts!
Per això he obert aquest nou bloc de grafisme críptic: 
RAUGJA
Passem a coses serioses i posaré al dia als que volen saber de les meves andances.

 BREU HISTORIA D’UNA CONJUNCIO ASTRAL D’ARTISTES PETITS, MITJANS I GRANS

Aquesta aquarel·la es el resultat d’una trobada que, amb poc temps, ha generat una amistat que espero es mantingui i s’eixampli.

Tot començà el 28-12-2016 quan, amb un grup d’aquarel·listes aficionats, vam entrar al Circ. Un de la colla, que gallejava de conèixer “algú”, ens informà que teníem permís per pintar, sempre i quan no interferíssim l’activitat que s’hi pogués desenvolupar.

Era un dimecres (dia de festa del personal) i no es veia moviment. Només algun empleat de manteniment transitava per la zona oberta. Vaig triar el lloc de la que seria la primera pintura. Practico una tècnica pictòrica molt personal. Consisteix en agafar punts de vista que permetin visualitzar el màxim espai possible (panoràmiques de més de 180º) sense que l’efecte “ull de peix” es noti. La meva formació d’Arquitecte Superior m’ha permès desenvolupar eines i tècniques de punt de fuga variable sense que l’ull ho noti.

Per la primera imatge, amb sorpresa dels companys, vaig seure entre el cotxe de bombers i la carpa (des d’on era els tenia a tots enfront). Encara no feia fred i fou un matí agradable. En acabar vaig intentar trobar algú del RALUY perquè, si em donaven una adreça @ els enviaria la imatge escanejada per internet. Allí vaig conèixer en Jurek. La imatge reduïda n’és el resultat.

  segona 

 No en vaig tenir prou i, al cap d’una setmana, aprofitant que seguien actuant a Barcelona vaig anar-hi pel meu compte. Tenia la percepció que els “artistes de debò” sempre eren benvinguts al CIRC.

El nou punt de vista fou l’oposat al primer. Assegut al cantó del Carro-Maco Biblioteca (el carro més singular de tots) veia el de la Xiomara (després ho vaig saber). Des d’allí recollia tot el ventall de vehicles i l’entrada que, en l’anterior només quedava insinuada per un xic de lona. Un cop seca l’aiguada vaig tenir la sort de topar-me amb Jurek, Bàrbara l’esposa d’en “Lluïset”. El paterfamilia, tornant dels seus exercicis anava a la Biblioteca També fou casual la sortida de Xiomara del seu Carro-Maco. Aquella trobada facilità el coneixement mutu i va permetre descobrir el matemàtic amagat darrera d’un nas de pallasso. En Lluïset i jo vàrem entrar al seu “sancta sanctorum” i, xerrant, vam descobrir aficions compartides. El temps passà d’una revolada. El regal del seu llibre “El Circ dels saltimbanquis” i el fascicle que, tot jugant amb “El secrets dels miratges” demostrava que la reflexió i no la refracció és la causa d’aquest fenomen. També tractats sobre els Números Prims, Teoria sobre l’espai i el temps i la conjectura de Goldbach...Genial!    En vaig sortir amb dos encàrrecs: pintar el Carro-maco de Xiomara i fer un Camp del Barça al damunt la llera del Besós a Sant Adrià amb tres plantes d’aparcament soterrani i cabuda suficient per a tots els “calós” de la contrada. Era la voluntat de mostrar l’agraïment a unes persones que sempre l’han ajudat. Calia mantenir vives i segures les “sabies gallines” de l’espectacle...

Set dies després tornava a ser al Raluy per complir amb el primer encàrrec. D’allí va sorgir la idea de passar una nit a l’HOTEL del Circ i l’endemà assistir amb les nostres netes a l’espectacle del diumenge 12-feb-2017...Dit i fet!

Des de la tarda del 11 fins el migdia del 12, matí, tarda i nit, vam viure l’ambient del circ. Vaig pintar l’interior del Carro-Maco Bar i, abans de retirar-nos a dormir, una visió nocturna del Circ sota les estrelles. El primer que vaig veure la matinada del 12 fou el sostre del dormitori, recollint aquell miratge en el llibre de visites. El resultat d’aquesta curta, però càlida convivència, fou lal coneixença de tot l’elenc.

 Em deien el “dibujante” de la tropa  i la meva activitat era seguida amb discreció i divertits comentaris

El fi de festa fou la sessió de les 12:15 del diumenge. Abans d’entrar els dos nets d’en Lluiset, en Benicio i Coco ja vestits per actuar en l’espectacle, van fer la primera classe de dibuix. Kerry, sa mare, en veure els prototips JAGUAR que construeixo,  em confessà la voluntat del seu fill en ser “inventor” i l’interès d’ambdós pel dibuix. D’aquí en sorgí: 1/-Una nova sessió de dibuix (una hora i fora de la urgència de l’inici de l’espectacle)-2/-La petició d’una aquarel·la on sortissin els Carros-Macos de Kerry i dels seus pares i 3/-Una visita per veure i tocar tots els models de la meva escuderia ajugar i ja veurem.  

                                                                                              Barcelona, 16-feb-2016. Antoni Morell i Mestre.